Resultats de la cerca

Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc

Segons que la síntesi sigui a priori o a posteriori, els judicis sintètics seran o no universals i necessaris

Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de…

Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular

Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la…

Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en…