Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
judici
Lògica
Filosofia
Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos termes o més.
Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc
judici sintètic
Lògica
Segons Kant, judici en què el predicat no és contingut en el subjecte; així: ‘‘A és B’’ és sintètic quan B no és contingut en A; els judicis sintètics, doncs, augmenten el coneixement, en contraposició als judicis analítics.
Segons que la síntesi sigui a priori o a posteriori, els judicis sintètics seran o no universals i necessaris
general
Lògica
Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.
Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de…
universal
Lògica
Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular
proposició

Classe de proposicions
Lògica
En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte).
Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la…
genèric | genèrica
modalitat
Lògica
Qualitat de les proposicions o dels judicis modals.
Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en…
genèric singular
Lògica
Dit del judici universal en què el subjecte és un gènere o una espècie.