Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
O
Lògica
Símbol de la proposició particular negativa: Alguns homes no són justos.
qualitat
Lògica
En lògica, caràcter resultant del fet d’ésser afirmativa o negativa una proposició.
contrari | contrària
Lògica
Dit de dues proposicions, universals, una de les quals és afirmativa i l’altra negativa.
afirmació
Lògica
Proposició en la qual la còpula (la relació entre els dos termes) és posada com a existent.
El sentit lògic d' afirmació té com a antònim negació i és diferent del sentit que té al llenguatge corrent, en el qual l’acció d’afirmar pot referir-se a una proposició negativa Aquest últim sentit és designat asserció
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no poden ésser…
mode
Figures i modes del sil·logisme
©
Lògica
En el sil·logisme
categòric, disposició de les premisses segons llur quantitat (universal o particular) i qualitat (afirmativa o negativa).
Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides concretament, 19 4 de…
contraposició
Lògica
Procediment indirecte per a efectuar la conversió
d’una proposició particular negativa que consisteix a anteposar la negació a cadascun dels termes.
asserció
Lògica
Proposició en què és donada com a certa una cosa (sigui en forma afirmativa o negativa), per oposició a dubte o a interrogació.
lògica
Lògica
Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables (entenent que un enunciat és formalment veritable si són veritables tots els enunciats que tenen el mateix esquema lògic) o que tracta de la relació de conseqüència entre enunciats.
A més, però, de la lògica pròpiament dita, actualment hom inclou sota el títol de lògica les investigacions metalògiques, les quals comprenen la teoria de la deducció o estudi de les propietats dels conjunts d’axiomes i la semàntica formal D’altra banda, no tot el que ha figurat històricament sota el nom de lògica —com és ara la hegeliana— entra avui dins l’àmbit d’aquesta, ni totes les investigacions pròpiament lògiques han estat consignades com a tals Malgrat aquesta dificultat, existeix una unitat bàsica de temàtica, separable de la filosofia, que permet de considerar la lògica com una…