Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
tòpic
Lògica
Literatura
Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit.
afirmació
Lògica
Proposició en la qual la còpula (la relació entre els dos termes) és posada com a existent.
El sentit lògic d' afirmació té com a antònim negació i és diferent del sentit que té al llenguatge corrent, en el qual l’acció d’afirmar pot referir-se a una proposició negativa Aquest últim sentit és designat asserció
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió
contradictori | contradictòria
Lògica
En sentit absolut, dit d’un terme o d’una proposició que presenten una contradicció.
relativisme
Filosofia
Lògica
Tendència, doctrina, etc. , segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu per tal com el coneixement és vist com a purament relatiu al subjecte.
El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme…
atribut
Lògica
Allò que hom afirma o nega d’un subjecte; en aquest sentit, es confon amb el predicat.
deducció transcendental
Lògica
Nom donat per Kant a una part de la Crítica de la raó pura, en la qual pretén de justificar l’aplicació dels conceptes a priori als objectes empírics, mitjançant la recerca de les condicions a priori de possibilitat de l’experiència.
És oposada a la deducció empírica , que, sempre en sentit kantià, consisteix en una aplicació dels conceptes, la justificació de la qual és feta a partir de l’experiència mateixa
proposició

Classe de proposicions
Lògica
En la lògica tradicional, contingut lògic del judici, de l’acte mitjançant el qual hom afirma o nega quelcom (predicat) d’alguna cosa (subjecte).
Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la còpula, i…
connotació
Lògica
Propietat d’alguns termes per a designar el seu objecte propi, tot expressant-ne alguns dels atributs.
En la lògica moderna, conjunt de notes que designen un objecte o que constitueixen un concepte En aquest sentit, hom tendeix a identificar la connotació amb la intensió i a oposar-la a denotació
singular
Lògica
Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.
En aquest sentit el terme no sols no correspon al d’individu o d’individual, ans s’hi contraposa positivament, car la diferenciació de cadascun dels individus és més radical que la solament numèrica