Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot…
alternativa
Lògica
Relació entre dues proposicions alternatives, és a dir, tals que si l’una és veritable, l’altra ha d’ésser falsa, i viceversa.
Cal distingir-la de la disjunció , que admet la possibilitat que totes dues siguin veritables
principi del terç exclòs
Lògica
Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
Aquest principi ve a ésser complement del de no-contradicció pricipi de contradicció, del qual deriva la impossibilitat que dues proposicions contradictòries siguin veritables alhora
intensió
Lògica
En la lògica moderna, conjunt de propietats d’un objecte representades per un terme general.
Aquestes propietats ho són adés de l’objecte, bé que no siguin essencials a la definició del terme que el designa, adés del terme designatiu de la classe d’aquests objectes
dilema
Lògica
Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
Dins la lògica el dilema és una de les classes del sillogisme disjuntiu i condicional És un argument de gran força, sempre que les dues hipòtesis enunciades siguin realment les úniques possibles
proposició
Lògica
En una perspectiva i valoració epistemològiques (i no simplement lògiques) del judici, contingut de coneixement diversament determinat segons el seu origen o la seva validesa.
En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat
vaguetat
Lògica
Característica de certes frases o enunciats del llenguatge com ara ‘‘aquest home és calb’’ que donen lloc a proposicions inverificables (això és, que no són clarament i exclusivament veritables o falses) i que incompleixen lleis com ara la transitivitat (perquè no hi ha límít precís entre, en l’exemple citat, un ‘‘calb’’ i un ‘‘no calb’’).
En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que han acceptat la…
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no poden ésser…