Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
singular
Lògica
Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.
En aquest sentit el terme no sols no correspon al d’individu o d’individual, ans s’hi contraposa positivament, car la diferenciació de cadascun dels individus és més radical que la solament numèrica
singular
Lògica
Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte (aquest S és P).
genèric singular
Lògica
Dit del judici universal en què el subjecte és un gènere o una espècie.
concepte universal
Lògica
Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en…
universal
Lògica
Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular
quantitat
Lògica
Extensió dels termes d’una proposició i de la proposició en ella mateixa.
Pot ésser universal, particular i singular Així, en “l’home és mortal”, “home” és universal tots els homes i “mortal” és particular d’entre tots els mortals, designa els qui són homes
connectiva
Lògica
En lògica formal, partícules que relacionen unes proposicions amb unes altres i fan possible el càlcul proposicional.
D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Comprenen la conjunció p∧q , la disjunció p∨q , el condicional p→q , el bidireccional p↔Q i la disjunció exclusiva p↮q> r> Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Així, la conjunció serà veritable si i només si p i q ho són o presenten el…
particular
Lògica
Dit del judici o la proposició en què el subjecte comprèn un nombre parcial d’objectes (alguns S són P), en contraposició al judici o la proposició tant universal (tots els S són P) com singular (aquest S és P).
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a…