Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
teoria dels tipus
Lògica
En la lògica de classes, conjunt de doctrines elaborades per a resoldre el problema de les anomenades paradoxes lògiques.
En són les més destacades la de BRussell 1908 i la de LChwistek 1921 i FPRamsey 1926
teoria de les descripcions
Lògica
Teoria elaborada per B. Russell que pretén de resoldre els problemes derivats de les descripcions no denotatives (en l’exemple de Russell, ‘l’actual rei de França és calb’).
La solució consisteix a prendre l’expressió descriptiva ‘l’actual rei de França’ com a predicat d’una expressió lògica de la forma ''hi ha un i només un x tal que és A , i A és F ', on x és una expressió quantitativa, A l’expressió descriptiva i F el que hom en predica Seguint aquest mètode és possible de concloure que les descripcions definides que no denoten res són falses un cop s’ha establert l’existència o inexistència de x
teorema de Gödel
Lògica
Matemàtiques
Teorema segons el qual, si una teoria T és no contradictòria i si els axiomes de l’aritmètica són teoremes de T, aleshores T no és categòrica (dit d’una altra manera, existeixen relacions indeterminables en T).
D’aquí es desprèn que una teoria que contingui l’aritmètica és no contradictòria
teorema
Lògica
En una teoria, enunciat demostrable.
D’una banda, aquest mot s’oposa a problema, i, de l’altra, a definició, axioma o postulat Pel fet que hom utilitzi aquests enunciats al llarg d’una deducció, llur funció equival a la d’un principi i, de fet, constitueix la demostració categòrica del teorema Una proposició, considerada generalment com a axioma, pot esdevenir un teorema quan hom en fa veure la dependència respecte a unes altres proposicions més simples, però no pas més evidents La idea de deducció és essencial a la del teorema, però no la de demostració
apòfansi
Lògica
Teoria lògica dels enunciats apofàntics.
La doctrina de l’apòfansi ha estat el fonament de la lògica aristotèlica, puix que aquesta considerava que la forma essencial del pensament era l’atribució d’un predicat a un subjecte, del qual resulta una proposició veritable o falsa
postulat
Lògica
Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada.
Tradicionalment el postulat era contraposat a l'axioma, pel fet de no ésser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no ésser demostrable Actualment, tanmateix, hom assimila el postulat a l’axioma, per tal com pot ésser posada en qüestió la idea d’evidència Més que no el seu caràcter apriorístic, el que hom entén avui com a propi del postulat és la posició primària que aquest ocupa en un sistema formal El sistema de postulats d’una teoria ha d’ésser elegit de tal manera que totes les proposicions de la teoria puguin ésser deduïdes per una cadena de…
terminisme
Lògica
Nom amb què també és designat el nominalisme, sobretot en la posició més extrema de Roscelin, que identifica els universals amb els mots (termini) de què hom es val per a referir-se a un conjunt d’éssers semblants.
Aquesta teoria ha trobat un ressò en la psicologia conductista i la reflexològica actuals
dictum de omni et nullo
Lògica
Principi contingut en els sil·logismes bàrbara i celàrent segons el qual tot allò que pot ésser predicat del tot pot també ésser predicat de la part.
Aquest principi, bàsic en la lògica aristotèlica i medieval, ha estat posat en dubte a partir de la formulació de la teoria dels tipus de Russell