Resultats de la cerca

Aproximadament coincideix amb la línia de carenes o d’altituds màximes d’una serralada Hi ha divisòries principals, que separen dues conques totalment independents, i laterals, que separen dos rius d’un mateix vessant Les divisòries són línies sinuoses i variables per la intensitat de l’erosió

Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge…

En una surgència les aigües no han format prèviament, com en el cas de la ressurgència, un curs fluvial o torrencial a la superfície d’un terreny

Si, per causa de pluges o fusió de neus, el nivell de les aigües freàtiques augmenta notablement, un ponor pot cessar d’ésser un punt d’absorció i esdevenir fins i tot una font vauclusiana vauclusià

Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també…

A la plana nord d’Alemanya, certes valls actuals segueixen una direcció general NW que constituïa durant el Quaternari el camí d’evacuació de les aigües de fusió de l' inlandsis

Normalment és compost per la cubeta excavada pel front de la glacera, la cresta de la morena final i el con de còdols i sorres escampats per les aigües fluvials

És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona continental —…

La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…