Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
meandre
![](/sites/default/files/media/FOTO2/meandre_riu.jpg)
Meandres de l’Amazones
Urbanhearts - Fotolia.com
Geomorfologia
Hidrografia
Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.
El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del…
cascada
![](/sites/default/files/media/FOTO2/cascada_M.jpg)
Cascades Montmorency, al Canadà
© Corel
Geomorfologia
Hidrografia
Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici.
L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament
corrent de terbolesa
Hidrografia
Corrent d’aigua carregat de materials en suspensió que es desplaça ràpidament pels pendents dels fons oceànics.
S'origina, sovint, a la plataforma continental i és degut a una esllavissada del terreny provocada per un terratrèmol submarí o per una acumulació excessiva de sediments en un pendent també hi poden influir les oscillacions del nivell marí Es desplaça en forma de massa fangosa i és capaç d’excavar una clivella submarina en roca poc dura o de transportar materials grollers des de la costa a les grans profunditats abissals Sembla, però, que la seva força erosiva és relativament feble
aixaragallament en mantell
Hidrografia
Escorriment en mantell de les aigües temporeres, sovint de gruix escàs, provinents de la pluja o de la fusió de la neu, que formen xaragalls.
El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament
vall
![](/sites/default/files/media/FOTO/vall_tipus.jpg)
Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…
aixaragallament
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva de l’aigua de pluja quan s’escorre per un terreny inclinat i forma xaragalls.
Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en…
morena
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació d’esbaldregalls caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Aquests materials detrítics —sorra, palets, blocs diversos— provenen de la fragmentació del rocam de les muntanyes properes per efecte del glaç i el desglaç gelivació, especialment, però també per efecte d’altres menes d’erosió Una part dels sediments transportats són també conseqüència de la mateixa erosió de la glacera sobre les parets i el sòl Les seves dimensions són molt variades heterometria en efecte, poden oscillar entre sorra fina o un petit palet i blocs que poden tenir un volum de diversos metres cúbics A causa de la forta pressió que el glaç exerceix sobre el llit i les parets de…
abrasió
abrasió marina
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva que les ones exerceixen sobre les costes rocoses, amb la formació de plataformes d’abrasió> i de penya-segats.
Hom utilitza aquesta denominació després dels treballs del geògraf alemany Ferdinand von Richthofen
captura
Hidrografia
Fenomen pel qual un riu d’intensa activitat erosiva arriba a decapitar-ne un altre captant vers la pròpia conca les aigües del curs superior del riu decapitat.
Es manifesta sovint per un seguit de caràcters morfològics presència d’un colze ben encaixat en el sector on s’ha operat la captura, aparició d’una vall morta, subadaptació del riu decapitat —privat de la major part de la seva àrea de drenatge— a les dimensions de la vall que elaborà abans de la captura