Resultats de la cerca

A la plana nord d’Alemanya, certes valls actuals segueixen una direcció general NW que constituïa durant el Quaternari el camí d’evacuació de les aigües de fusió de l' inlandsis

Si, per causa de pluges o fusió de neus, el nivell de les aigües freàtiques augmenta notablement, un ponor pot cessar d’ésser un punt d’absorció i esdevenir fins i tot una font vauclusiana vauclusià

El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en general, com…

És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és…

L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’…

Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes Segons aquests,…

La seva formació depèn de la quantitat de neu com més neu acumulada més facilitat hi ha que l’allau es produeixi, del tipus de neu la neu compacta i mullada facilita el despreniment, de la inclinació o pendent de la muntanya, de la llisor de la superfície sobre la qual es diposita la neu o del clima i de l’època de l’any L' allau de pols o superficial es produeix a qualsevol època de l’any i afecta solament les capes superficials, mentre que l' allau de fons o mullada es produeix quan hi ha neu humida i l’aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-se tota la capa…

La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial

Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de…

El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament