Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una…
rimaia
Geomorfologia
Hidrografia
Escletxa estreta i profunda situada a la part superior d’una llengua glacial, entre aquesta i el glaç de la paret rocallosa d’un circ.
És una zona de separació entre el glaç immòbil de la capçalera i el glaç en moviment de la llengua glacial Pot canviar de forma i dimensions segons les circumstàncies climàtiques La neu acumulada i el glaç de la part alta del circ tendeixen a emplenar-la, mentre que el moviment del glaç segons la gravetat —pendent de la llengua glacial— tendeix a fer-la com més va més ampla
circ
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes…
fiord
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de…
llengua de glacera
Hidrografia
Part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones més o menys allunyades del circ, en les quals la velocitat d’avançament de la llengua resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.
La llengua de glacera forma, en el seu procés erosiu, la vall glacial
glacera
Hidrografia
Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.
A les zones de neu perpètua és fàcil que es produeixi una gran acumulació de neu i que les capes inferiors d’aquesta es converteixin en glaç, el qual, per acció de la gravetat, tendirà a lliscar cap a nivells inferiors Hi ha diversos tipus de glaceres L’ alpina consta de dues parts el circ glacial i la llengua glacial En el circ glacial s’acumula la neu, que es mescla amb l’aire atmosfèric i, en virtut de la forta pressió i del contant regel a què resta sotmesa, es transforma en una massa granulosa, compacta, blanca i plena de bombolles d’aire…
kame
Geomorfologia
Hidrografia
Petit turó, d’uns 10-12 m d’altitud, emplaçat normalment en una plana d’acumulació fluvioglacial.
Els kames són formes de relleu ocasionades pel dipòsit de sediments mal estratificats grava, sorra, argila, abandonats per un riu d’origen glacial
drumlin
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu d’origen glacial de forma allargada i arrodonida.
Sol formar conjunts disposats parallelament entre ells i amb la direcció en què es movia la glacera És compost d’argiles, sorres i blocs erràtics, que gairebé sempre constituïen una de les morenes de fons de la glacera
fluvioglacial
Hidrografia
Dit del dipòsit que té l’origen en els corrents d’aigua de fusió que es formaren prop del límit de fusió del glaç i que constituïren veritables rius, molt carregats de materials d’arrossegament derivats de les morenes.
La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial