Resultats de la cerca

Pot produir-se per diferents processos per erosió regressiva, per diferències de pendent als vessants d’un riu i l’altre i per canvis del perfil d’equilibri longitudinal dels rius

En pot resultar la divisió del riu en diversos braços o l’aparició d’illes, corbes i meandres Sol ésser notable en la part dels rius propera a la mar o en territoris de relleu senil

Aproximadament coincideix amb la línia de carenes o d’altituds màximes d’una serralada Hi ha divisòries principals, que separen dues conques totalment independents, i laterals, que separen dos rius d’un mateix vessant Les divisòries són línies sinuoses i variables per la intensitat de l’erosió

Bé que alguns autors limiten la crioplanació a l’acció de determinats elements criopedològics com la solifluxió, hom tendeix generalment a considerar-la com a resultat de la combinació de diversos factors, entre els quals la translació de productes de crioclastisme i el treball dels rius i les avingudes del desglaç

Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs

El llit fluvial és el lloc per on corre o ha corregut el cabal d’aigua del riu, i té una forma i unes dimensions variables prop del naixement del riu té forma de V, a la part mitjana la té semicircular, i al final és més ample que profund Com que el cabal d’un riu és variable, també ho és el llit durant el Pliocè i el Plistocè els cabals i els llits canviaren molt, i es construïren, en molts casos, terrasses sobre els llits Així com el llit es forma per l’erosió vertical del riu, la vall fluvial es forma per l’erosió lateral la forma general de les valls fluvials és la d’una V, les branques…

Als països de pluviometria escassa els pantans es construeixen primordialment per a regatges i, només a mesura del desenvolupament, amb objectius energètics i d’abastament de nuclis urbans o fabrils, com és el propi dels llocs de pluviometria abundant En llocs molt poblats o de rius molt aprofitats, hom en construeix per regularitzar llur curs i evitar inundacions La industrialització ha exigit com més va més quantitats d’energia, i és així com la hidroelèctrica central hidroelèctrica ha sostingut, amb els combustibles, el gran impuls tècnic i econòmic de la societat actual Des…

Una vegada la nova erosió ha escombrat la cobertora de materials tous i l’aigua topa amb els materials durs, plegats, ja no pot deseixir-se del curs que té traçat i els fendeix com una serra en lloc de vorejar-los Hom sol anomenar epigènic el relleu resultant i epigènia la sobreimposició Però d’altres autors prefereixen estendre la denominació d’epigènia al relleu generat per l’erosió fluvial en materials resistents, tant si els cursos s’hi han encaixat per sobreimposició com per antecedència Als Països catalans, la sobreimposició és freqüent al Prepirineu Central, on l’estructura estigué…

Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase…