Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Farreras i Sampera
Veterinària
Veterinari municipal de Barcelona.
Estudià bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal El 1906 fundà la “Revista Pasteur”, que transformà 1907 en “Revista Veterinaria de España” Publicà un Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, fita important dins la veterinària del seu temps
Pere Farreras i Sampera
Veterinària
Veterinari i metge.
Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa Ingressà al Cos de Sanitat Militar 1900 i, juntament amb el seu germà Josep, fundà 1906 la “Revista Pasteur”, anomenada un any després, “Revista Veterinaria de España” Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del sX a la Biblioteca Veterinaria de España fundada el 1912 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1928-30, ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol 1929 i acadèmic corresponsal de la Reial…
Mateu Torrent i Molleví
Veterinària
Veterinari.
S’especialitzà en clínica bovina a Organyà La seva tesi doctoral fou una aportació a l’estudi tecnicoeconòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell Fundà i dirigí la revista Lérida Pecuaria i publicà obres com Bovino-tecnia lechera 1966
Pau Martí i Freixas
Veterinària
Veterinari.
Ingressà en el cos de veterinària municipal de Barcelona i en fou nomenat degà 1925 Fundà a Barcelona, conjuntament amb Gordón Ordás i Cayetano López, l’Instituto Veterinario Nacional 1919 i la “Revista dels serveis sanitaris i demogràfics municipals de Barcelona” 1929 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1922-24 Morí a Berlín a conseqüència d’un accident aeri
Ramon Anadon i Pinto
Veterinària
Veterinari.
Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana Fundà el 1942 la revista Lérida Ganadera , que dirigí fins el 1958 Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vicepresident Publicà nombrosos treballs científics i realitzà una gran tasca de divulgació ramadera
Miquel Viñas i Martí
Veterinària
Veterinari.
Destacà principalment en el camp de la zootècnia equina Fou professor de zootècnia a l’Institut Català de Sant Isidre i impartí cursos d’hipologia a l’Ateneu de Barcelona Collaborà en la fundació de la revista El Eco de la Veterinaria 1853, que quatre anys més tard adoptà el nom de La Veterinaria Española Fou president de l’Academia Médico-Veterinaria Barcelonesa 1855 Cal destacar les seves publicacions Cría caballar, Reglamento Orgánico de la Veterinaria Española i Reglamento para la Inspección de carnes en provincias
Ramon Danés i Casabosch
Veterinària
Veterinari.
Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la…
Francesc Darder i Llimona
Veterinària
Veterinari i metge.
Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona…
Antoni Concellon i Martínez
Veterinària
Veterinari.
Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…
Pere Màrtir Rossell i Vilar
Veterinària
Veterinari.
Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica 1909 i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà 1910-14 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans La ramaderia de la Cerdanya , premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el mateix any 1916…