Resultats de la cerca

Membre de l’Institut de Biologia Animal Servei de Parasitologia, exercí d’assessor de diverses indústries làcties de Catalunya Fou director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya Publicà diverses obres tècniques Enciclopedia de la avicultura , Enciclopedia de la leche , Enciclopedia de la inspección veterinaria i Análisis de alimentos , etc i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramadera i de sanitat dels aliments

Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnia de l’Institut Provincial de Biologia Animal de Balears 1949, 1962 Membre de diverses societats, publicà nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles

Excercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona 1928 Es traslladà a Madrid 1931, on ocupà diferents càrrecs públics Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vicepresident

S'especialitzà en estudis d’higiene i el 1927 fou nomenat cap dels serveis de sanitat de Girona Impulsà la creació d’escorxadors frigorífics i de centrals lleteres a les comarques gironines El 1936 fou elegit president del Collegi de Veterinaris de Catalunya És autor d' Autosuficiencia alimenticia de España , premi Francisco Franco el 1948

Exercí com a veterinari municipal de la vila de Gràcia i dirigí l’escorxador municipal de Barcelona Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina 1927-39 i degà del Cos de Veterinaris Municipals de Barcelona 1930-39 És autor de nombrosos estudis de clínica i de sanitat veterinàries publicà Nuevo tratado de Medicina Veterinaria 1899, en collaboració amb FSugrañes i Bardají, La enfermedades más frecuentes del ganado vacuno su profilaxis y tratamiento 1917, en collaboració amb Martí i Codolar i, entre d’altres, Nuevo tratado práctico de Avicultura 1917

Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa Ingressà al Cos de Sanitat Militar 1900 i, juntament amb el seu germà Josep, fundà 1906 la “Revista Pasteur”, anomenada un any després, “Revista Veterinaria de España” Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del sX a la Biblioteca Veterinaria de España fundada el 1912 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1928-30, ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol 1929 i acadèmic corresponsal de la Reial Acadèmia de…

Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la…

Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…

Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang No es transmet a les persones, ni per contagi ni…