Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
grip aviària
Veterinària
Medicina
Malaltia causada pel virus de la grip A(H5N1) que afecta les aus i que pot provocar brots de grip amb una elevada mortalitat en les persones.
Des del desembre del 2003 afectà les aus de vuit països del sud-est asiàtic i provocà brots mortals en persones del Vietnam i Tailàndia El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones Fins a l’actualitat no s’ha demostrat la transmissió de persona a persona Els científics, però, alerten de la possibilitat d’una recombinació genètica entre el virus de la grip aviària i el de la grip humana, la qual cosa, si es produís, podria desencadenar una greu pandèmia
mixomatosi
Veterinària
Malaltia greu d’origen víric, caracteritzada per la formació de tumefaccions mucoses a la pell i a les membranes.
La mixomatosi és típica dels conills, entre els quals causa una gran mortaldat La propagació de la malaltia és per contagi directe o per un mosquit La incubació és de 3 a 5 dies, i les principals manifestacions clíniques són edema palpebral, adenopatia, laxitud a les orelles, edema al cap al qual dóna un aspecte lleoní, edema general amb nòduls a la regió genital, aprimament ràpid i mort al cap de pocs dies El virus fou aïllat el 1898 per Sanarelli a Montevideo L’any 1950 hom l’introduí a Austràlia per tal de controlar l’enorme quantitat de conills hom aconseguí la mort del 99%…
Daniel Elmer Salmon
Veterinària
Veterinari nord-americà.
Féu notables descobriments sobre els virus i la immunitat Descobrí els bacils causants de diverses malalties del bestiar, conegudes com a salmonellosi i produïdes pels bacteris del gènere Salmonella
adenovirosi
Veterinària
Afecció generalment benigna de mamífers i aus causada per adenovirus.
No se sap segur si els quadres manifestats són deguts als virus solament o per infecció secundària de certs bacteris Amb tot, hom ha pogut aïllar diferents espècies d’adenovirus de la femta i de la conjuntiva de caps de bestiar sa i dels pulmons d’animals amb pneumoenteritis
malaltia d’Aujeszky
Veterinària
Virosi que pot afectar tots els mamífers, als quals ocasiona greus trastorns en el sistema nerviós.
Té especial incidència i significació econòmica en la cria del porc D’ençà de l’any 1970 s’han diagnosticat diferents focus enzoòtics intermitents en explotacions porcines del Principat de Catalunya, del País Valencià i d’altres llocs de l’Estat espanyol Amb l’administració de vacunes inactivats i atenuats és possible de reduir sistemàticament les pèrdues econòmiques encara que no s’aconsegueixi d’evitar la difusió del virus Aquesta malaltia, anomenada també pseudoràbia , fou identificada el 1902 pel bacteriòleg hongarès Aladár Aujeszky 1869-1933
Gabino José Sanz Royo
Veterinària
Medicina
Veterinari i metge.
Estudià simultàniament la carrera de veterinària, que finalitzà el 1928, i de medicina, acabada el 1931 a Madrid Ingressà en el cos de veterinaris municipals de Barcelona 1929, i fou membre de nombroses entitats científiques estrangeres i de Catalunya El 1951 fou nomenat director de l’escorxador de Barcelona i el 1954 cap de serveis municipals de veterinaris de Barcelona Fou fundador i primer president del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1952-58 Cal destacar els seus treballs d’investigació sobre Obtención, titulación y preparación de la subtilina y su acción sobre el …
parvovirosi
Veterinària
Malaltia infecciosa i contagiosa que afecta diferents espècies animals, causada per un grup de virus DNA.
brom
Veterinària
Malaltia causada per un virus ( Borreliota
[ Poxvirus
] avium
) que pateixen els pardals, els canaris i sobretot l’aviram.
Apareix generalment els mesos d’hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica, i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució En la forma virulosa es formen nòduls al cap, a la cresta i a les barbelleres
malària equina
Veterinària
Septicèmia aguda o crònica dels animals de peu rodó originada per un virus específic i caracteritzada per una febre recurrent.
A causa de l’alta mortalitat i de l’existència d’infeccions latents, els animals afectats són sacrificats
bacteris

Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…