Resultats de la cerca

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…

Els autògrafs dels escriptors literaris antics i medievals fins al s XII eren raríssims Generalment els autors antics dictaven llurs obres, que eren calligrafiades per copistes d’ofici L’autor es limitava a posar-hi de la seva mà uns mots de salutació, com en el cas d’algunes epístoles de sant Pau o el Bene Valete de les cartes papals primitives, ja des del s IV

A l’enquadernació de còdexs, sovint les guardes són fulls d’altres còdexs, de vegades més antics, esquarterats, i poden tenir un gran valor Solen contenir anotacions relatives al contingut del llibre o als seus possessors o bé afegits de lectors posteriors

El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2

Es contraposa a l' íncipit

L’aparició de la columna en còdexs antics cal considerar-la com una reminiscència de l’estil d’escriptura dels rotlles de papir Molt més corrents són les 2 columnes, que apareixen ja en l’antic i esdevenen nombroses sobretot a partir dels segles XII i XIII Es perpetuen en els primers incunables, i finalment tenen un ús corrent només en diccionaris i enciclopèdies

També rep el nom de còdex, que és reservat, però, als manuscrits antics i medievals, tant si són escrits en papir com en pergamí o en paper En bibliotecologia són considerats també manuscrits els llibres copiats a màquina d’escriure manual Tant aquests darrers com els còdexs i els manuscrits posteriors són guardats conjuntament en seccions especials de les biblioteques i els arxius, i són descrits sense discriminació en els catàlegs i els inventaris

L’ús més corrent en l’alta edat mitjana és que text i comentari ocupin dues columnes paralleles, amb amplada diversa i alineació variada sempre que cal El fet ja apareix en el temps carolingi Des del s XII, hom prova d’unir en un sol bloc text i comentari —text glossat—, intent que reïx sobretot en certs comentaris universitaris de dret en dues columnes, en què el text és envoltat simètricament pel comentari, cum textu incluso , la qual cosa imiten antics incunables

La presentació dels cartularis, almenys fins al s XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del s IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del s XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del s XVIII, el d’Ovarra,…