Resultats de la cerca

El mot prové de la terra roja utilitzada primerament per a pintar la tija central umbilicus d’un rotlle, l’estoig i la membrana penjant index després, per a escriure les primeres lletres, els títols dels capítols, les signatures, les referències i els índexs Aquest ús actualment és limitat als llibres litúrgics rúbrica 2

De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors…

Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías…

Aquestes relacions poden ésser múltiples Hom confecciona un stemma a base de considerar els errors comuns a dues o més còpies, a dues o més branques de la tradició o als subarquetips Cadascun dels manuscrits és representat per una lletra de l’alfabet llatí, però hom empra amb preferència lletres gregues per a l’original, l’arquetip i el subarquetip

Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar  

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples…

Deriva de l’anomenada d' albalaes i és una evolució de les gòtiques cursives Es caracteritza per un ductus molt uniforme, pel trencament dels mots i per la gran abundància de nexes Se'n destaca el caràcter decoratiu de certs trets, com el trencament de la ç , que normalment puja per sobre de la caixa d’escriptura, i els pals verticals de la p, q , etc És lletra bàsicament cancelleresca, bé que també fou usada en les escriptures privades Desaparegué de la cancelleria al segle XVI, desbancada per les lletres italianes en els documents privats evolucionà cap a la letra anomenada…

És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d…

Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del segle XV, que perdurà estrafeta fins al segle XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als segles IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva…