Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
moneda comtal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada principalment per un comte sobirà o, excepcionalment, per un altre senyor feudal.
A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió…
ral d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda catalana d’argent: a Mallorca i al Regne de València del s. XV al XVII, i a Barcelona al s. XVII (croat).
barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Diner barcelonès.
El terme és aplicat a la moneda de billó encunyada a Barcelona, sobretot a partir del segle XII La moneda de plata feta a Barcelona des del 1285 anomenada diner barcelonès d’argent, prengué aviat el nom de croat
trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.
Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom de trentí i el d’onzè per…
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Escut, moneda d’or castellana, però encunyada per primera vegada a Barcelona l’any 1535, amb motiu de l’expedició de Carles I contra Tunis.
moneda menuda
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de més ínfim valor.
Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Al s XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas
moneda episcopal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda per l’autoritat d’un bisbe.
A Catalunya, al segle IX, fabricà moneda Frodoí, bisbe de Barcelona, a qui Carles el Calb havia concedit el terç del benefici sobre el monedatge 862 Els bisbes de Vic reberen el mateix privilegi 912 del comte Guifré II de Barcelona i encunyaren moneda entre els segles X i XIII La seu de Girona emeté moneda sota el mateix privilegi, concedit 934 pel comte Sunyer, fins al segle XII
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a…
dobló
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de valor de 20 pessetes encunyada a Barcelona durant l’ocupació francesa i de la qual hom coneix emissions dels anys 1812, 1813 i 1814.
moneda gironina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Girona.
El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…