Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
morlà
Numismàtica i sigil·lografia
Diner de billó encunyat a la seca de Morlàs o Morlasas, castell prop de Pau, a Bearn.
Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…