Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, encunyada per primera vegada pel rei Felip IV el 1340.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Escut, moneda d’or castellana, però encunyada per primera vegada a Barcelona l’any 1535, amb motiu de l’expedició de Carles I contra Tunis.
roal
Numismàtica i sigil·lografia
Or baix, amb molta lliga de coure, i alguna vegada també amb lliga d’argent, coneguda amb el nom d’electró, metall usat en els amonedaments.
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda d’argent característica dels països germànics (Joachimstaler Guldengroschen), batuda per primera vegada per l’arxiduc Segimon del Tirol el 1484, amb un valor de 60 Kreuzer
.
El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al 1933 foren…
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I,…
àngel
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda d’or que porta com a tipus l’arcàngel sant Miquel allancejant el drac; fou encunyada per primera vegada per Felip VI de França el 1341.
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos i pes de prop de 4 g d’or fi, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes…