Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
piastra
Numismàtica i sigil·lografia
En el regne de les Dues Sicílies, moneda d’argent de 120 grans.
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al vuitè de ral d’argent mallorquí autoritzat per Pere III des del 1379 i que fou encunyat també per Joan I.
Valia tres diners mallorquins de billó
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (segles IX-X) o de billó (del segle X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al segle XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
numismàtic | numismàtica
napoleó
Numismàtica i sigil·lografia
A Catalunya, escut de cinc francs, que el 1833 equivalia a 19 rals de billó, és a dir, un ral menys que els duros espanyols.
napoleó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Lluís Napoleó d’igual valor que l’encunyada en 1805-15, amb els múltiples, cinc napoleons (100 francs), dos napoleons i mig (50 francs), i submúltiples, mig napoleó (10 francs) i un quart de napoleó (5 francs).
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…