Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…
aposició del segell
Numismàtica i sigil·lografia
Forma d’adherir el segell a un document per donar-li validesa.
anvers
Numismàtica i sigil·lografia
Cara principal del segell on són gravades l’efígie, armes, divises o emblemes de la persona o corporació als quals pertanyen.
Cal distingir-hi dos elements el model o tipus, i la llegenda, que és la inscripció circular que envolta el primer
anvers
Numismàtica i sigil·lografia
Costat d’una moneda o medalla on figuren el tipus i la inscripció o llegenda principal, o bé el començament de la llegenda, que continua al revers.
àngel gran
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a França des del 1341 i també a Anglaterra (Eduard IV) i a Flandes (Felip l’Ardit) ( àngel
).
àngel

Anvers i revers d’un àngel d’or francès del 1561
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda d’or que porta com a tipus l’arcàngel sant Miquel allancejant el drac; fou encunyada per primera vegada per Felip VI de França el 1341.
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
baiocco
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del sud d’Itàlia que al s XV equivalia a un sou.
baht
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària tailandesa.
Se subdivideix en 100 satang Té un canvi en relació al dolar de 25 baht 1992
aureus
Anvers (a dalt) i revers (a baix) d’un "aureus" romà d’Agripa i August (18 aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or romana.
Fou encunyada d’ençà del segle I aC i durant tot l’Imperi Passà gradualment de 40 en una lliura de 327 g a l’època d’August fins a 72 a la de Constantí el Gran, a partir del qual se'n digué solidus aureus o simplement solidus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina