Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC…
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…
aureus
Anvers (a dalt) i revers (a baix) d’un "aureus" romà d’Agripa i August (18 aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or romana.
Fou encunyada d’ençà del segle I aC i durant tot l’Imperi Passà gradualment de 40 en una lliura de 327 g a l’època d’August fins a 72 a la de Constantí el Gran, a partir del qual se'n digué solidus aureus o simplement solidus
imperial
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes encunyades a Roma per ordre dels emperadors.
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.
piastra
Numismàtica i sigil·lografia
A Bolonya, al segle XVI, moneda d’argent del valor d’un testó romà.
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla…
decussis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de la República romana d’un valor de deu asos trientals i un pes de quaranta unces, de bronze, encunyada cap al 300 aC.
Portava a l’anvers l’efígie de Roma i, al revers, la proa d’una nau Per la seva grandària, era fabricada pel sistema de fusió