Resultats de la cerca

El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…

Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…

El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…