Resultats de la cerca

Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…

Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren…

Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros…

Substituïda per la moneda barcelonesa amb la incorporació del comtat al casal de Barcelona, aparegué de nou una moneda cerdana amb l’encunyació d’ardits i diners a Puigcerdà, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya a Catalunya el 1493

Els rossells eren diners de billó ric al començament, però la seva llei anà baixant fins que, en temps de Gausfred III 1113-64 contenien només un 22% d’argent Amb la denominació de sous de rossells apareixen freqüentment a la documentació barcelonesa des de Ramon Borrell

Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641

Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central