Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
moneda menorquina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Ciutadella, pròpia de l’illa de Menorca.
Tot i que, des de la conquesta de l’illa per Alfons II de Catalunya-Aragó, fou la moneda mallorquina l’única que, per privilegi atorgat als jurats de Mallorca, podia circular per Menorca, Alfons IV havia atorgat als jurats de Menorca el privilegi o la llicència de batre moneda pròpia de l’illa del tipus dels diners barcelonesos De fet, el 1425 els jurats de Ciutadella tenien a càrrec seu l’encunyació de diners de billó però, davant les protestes dels jurats de Mallorca, Alfons IV revocà, el 1458, el privilegi de batre moneda menorquina Els diners coneguts tenen a l’anvers el bust del rei i al…
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
ius monetae
Numismàtica i sigil·lografia
Dret de batre moneda que, generalment, correspon al rei.
A Catalunya els comtes acabaren detenint-lo i també alguns bisbes Vic i Girona per concessió dels comtes El beneficiari d’aquest dret percep el benefici de la seva fabricació o altres imposts vinculats a l’emissió, com és ara l’amonedament
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Mig diner, dit també òbol.
La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del s XI, però la moneda fou encunyada des del s IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la
medalla moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i les de les medalles.
Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que feren alguns sobirans i…
denari
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…
reencunyar
Numismàtica i sigil·lografia
Tornar a batre una moneda tot utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.
Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació
dobler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó que Pere de Portugal autoritzà a batre a Menorca l’any 1465.
Devia tenir els mateixos tipus i característiques dels doblers mallorquins