Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
senar
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la peça monetària que constitueix la unitat per oposició al doble.
Hom parla de diner senar per oposició al doblar o doble diner
dobla
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat, genèricament, al doble de qualsevol moneda d’or.
dobló de dues cares
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana, dels Reis Catòlics, coneguda també com a doble ducat o doble excel·lent, l’encunyació dels quals continuà amb la mateixa tipologia fins al regnat de Felip II.
trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.
Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom…
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada pel rei Carles V a Milà i altres estats europeus, especialment als Països Baixos hispànics.
En són conegudes peces de pes doble, triple, quàdruple i fins i tot quíntuple
principat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or feta encunyar el 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó, per substituir el pacífic, a les seques de Barcelona i Perpinyà, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
De la sèrie, són coneguts els múltiples de dos doble principat i de deu ambdós posteriors al 1505 i el mig principat
dobló
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric aplicat a qualsevol moneda de valor doble del de la seva unitat, especialment les d’or.
coronat d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat per Joan I a la blanca coronada
de billó encunyada a Perpinyà i a Girona.
Aquest rei li assignà una valor de 4 diners, una talla de 144 per marc i 5 diners de llei També féu encunyar el doble coronat i el mig coronat
mina
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània.
Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g
oricalc
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi