Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mina
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània.
Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g
bracteada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda damunt d’un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny que bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu; a la cara contrària hom hi observa el mateix dibuix, però amb relleus inversos.
Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa
reencunyar
Numismàtica i sigil·lografia
Tornar a batre una moneda tot utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.
Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren expressats en lliures…
B
Numismàtica i sigil·lografia
Sigla de la seca de Barcelona emprada a partir de Ferran II.
En ocasions fou, però, BA A partir del 1850 fou substituïda per una estrella de vuit puntes
lliura romana
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal itàlica, emprada des de temps antics, que fou usada com a patró per a la talla de la moneda romana.
Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a la lliura…
filatèlia
Numismàtica i sigil·lografia
Recerca i estudi dels segells de correus i altres valors postals i de tot allò que té relació amb llur col·leccionisme.
Bé que la passió pels segells sorgí al cap de poc de llur implantació 1840, la paraula filatèlia no aparegué fins el 1864, quan fou emprada, a París, pel colleccionista francès MC Herpin La filatèlia com a colleccionisme és un art i, alhora, pel seu caràcter d’estudi dels segells, una ciència relacionada amb la història Nascuda d’antuvi com a simple afecció o simple passatemps, arrelà ràpidament a França i a Anglaterra, i després s’estengué per tot arreu, i donà origen a clubs, societats i organitzacions nacionals i internacionals Actualment són milers les societats filatèliques existents la…
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
xavo
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al Principat de Catalunya i al País Valencià a l’ochavo, moneda de coure emprada durant el regnat de la dinastia borbònica, especialment la moneda de quatre maravedisos (xavo de quatre) o la de vuit maravedisos (xavo gran).