Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
moneda de tern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó baix, amb una lliga d’una part d’argent i altres tres quartes parts de coure, que s’encunyà a Aragó, al País Valencià i al Principat de Catalunya des del segle XIII.
D’aquesta proporció dels metalls amb què feien l’aliatge és d’on prové el nom, puix que el contingut d’argent representava les tres dotzenes parts del total Fou conegut, particularment, el diner de tern diner
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent introduïda per Constantí el Gran, corresponent a 1/1 000 part de la lliura d’or (d’aquí el seu nom) i a 1/14 part del sòlid d’or.
Passà a ésser la unitat de la moneda d’argent bizantina Amb Justinià I el seu pes augmentà de manera que 12 feien el sòlid Més endavant el valor encara varià segons les diferents relacions or-argent Com a moneda desaparegué al s XI
croat
Croat d’argent de Pere II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’argent creada el 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó, amb el valor d’un sou de iners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.
El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença…
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…
diner melgorès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.
Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…