Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
decussis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de la República romana d’un valor de deu asos trientals i un pes de quaranta unces, de bronze, encunyada cap al 300 aC.
Portava a l’anvers l’efígie de Roma i, al revers, la proa d’una nau Per la seva grandària, era fabricada pel sistema de fusió
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XVI, moneda de Nàpols.
Era de bronze i d’uns dos grams de pes Portava les lletres I i C de Joana i Carles I de Castella, i al revers, la creu de Jerusalem
treseta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, d’un valor de 3 diners, encunyada per Felip V com la meitat del sisó, o moneda de 6 diners.
Amb aquestes dues monedes s’adaptava l’antic sistema monetari de València a les disposicions monetàries del 1707 La treseta portava com a marca de valor el numeral III Hom en baté els anys 1710 i 1711
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
nomisma
Numismàtica i sigil·lografia
A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran.
El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453 Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana, sofrí només algunes alteracions després dels Comnè s XI i XII La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…
creuet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat, al començament del s XVII, a l’escut d’or castellà, que portava al revers la creu de Jerusalem.
ternat | ternada
Numismàtica i sigil·lografia
Al principi del segle XV, nom popular donat al croat, possiblement perquè aquest portava al revers la gran creu i anells alternant amb els punts, exactament com la moneda de tern, de la qual prengué els tipus, seguint les disposicions donades en crear-se el croat.