Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
moneda eivissenca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia d’Eivissa.
La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous…
corrent
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la distinció entre el valor de mercat d’una moneda i el seu equivalent en diners segons la taxació oficial.
Així, al s XV hom distingia entre el florí d’or moneda efectiva taxat en 13 sous i el florí corrent pagat a 11 sous de diners
àguila
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda forana introduïda a Catalunya el 1472, equivalent gairebé a un florí, o a 24 sous.
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència…
barbuda
Numismàtica i sigil·lografia
Història
Moneda portuguesa de billó encunyada per Ferran I (1367-83).
Era de llei 3 diners i equivalia a 20 sous
cins rals
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors.
Equivalgué a 10 sous i fou un dels múltiples del ral d’argent
lluís
Numismàtica i sigil·lografia
Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del s XVII.
El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes…
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducató d’or d’Alfons el Magnànim, encunyat a Gaeta i Nàpols durant la guerra contra els angevins.
També és anomenat alfonsí d’Aragó i alfonsí de Nàpols A partir del 1476 equivalia a 33 sous barcelonesos
aguilotxa
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ral d’or o trionfo
sicilià, encunyat des de Joan II fins a Carles I, que porta una àguila amb les ales esteses al revers.
Pesa uns 3,7 g amb llei de 23 quirats Al final del s XV valia 26 sous barcelonesos