Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
estoma
Anatomia vegetal
Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives
.
L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies
banda de Caspary
Anatomia vegetal
Cadascuna de les bandes suberitzades que presenten les parets radials i transversals de les cèl·lules de l’endoderma.
Al mateix nivell d’aquestes bandes, les membranes apareixen íntimament soldades i el citoplasma s’hi manté estretament unit Això obliga l’aigua absorbida a travessar el protoplast d’aquestes cèllules, abans d’accedir als vasos conductors
arquetal·lus
Anatomia vegetal
Tal·lus de tipus primitiu de les algues, en el qual les cèl·lules són totes semblants i susceptibles de dividir-se per bipartició, o de reproduir-se sexualment.
Si, després de dividir-se, es mantenen unides en agregats envoltats de gelatina, tipus palmelloide, en filaments, tipus trical, formen l' arquetallus típic Si les cèllules es mantenen aïllades com les clorelles i les clamidomones, formen l' arquetallus dissociat
arquegoni
Anatomia vegetal
Gametangi femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, que origina i conté l’ovocèl·lula.
El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèllula superficial, que dóna una cèllula central coberta per una capa de cèllules perifèriques De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèllules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim La cèllula central dóna, per divisió, un rengle de cèllules del canal del coll, una cèllula del canal del ventre, i l’ovocèllula, el gàmeta femení En madurar l’arquegoni, les cèllules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i deixen passar els…
micorriza
Micologia
Anatomia vegetal
Unió d’una arrel amb un fong.
Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…
corónula
Anatomia vegetal
A les carofícies, extrem superior de l’oogoni.
És constituïda per les terminacions de cinc cèllules que revesteixen l’oogoni
arqueobasidi
Anatomia vegetal
Basidi de tipus primitiu, propi de les uredinals i de les auricularials.
Originat per gemmació a partir de la cèllula basidiògena, es divideix transversalment en quatre cèllules cada una de les quals forma una basidiòspora lateral sobre un llarg esterigma
feix
Anatomia vegetal
Conjunt d’elements conductors de la saba disposats densament a manera d’un feix.
Normalment es compon de vasos i de tubs cribrosos, a més d’altres cèllules acompanyants Hom sol parlar de feix conductor pel fet de conduir la saba, de feix vascular perquè presenta vasos, i de feix liberollenyós pel fet d’ésser format d’elements del floema i del xilema
apoteci
Anatomia vegetal
Aparell esporífer propi dels discomicets i dels discolíquens.
Té bàsicament forma de disc o de copa, i és revestit interiorment per l' himeni , format per ascs dispersos entre paràfisis La part superior de l’himeni és l' epiteci Sota l’himeni s’estén l' hipoteci En els líquens, es troba un marge propi o parateci , format pel fong, i, en certs casos, un marge extern, amb cèllules de característiques semblants a les de les algues, l' amfiteci
arquespori
Anatomia vegetal
Conjunt de cèl·lules que es diferencia aviat a l’interior de l’esporangi, i origina el teixit esporogen que donarà les cèl·lules mare de les espores (i, eventualment, dels elàters).
Es presenta envoltat pel tapet