Resultats de la cerca

El més típic és el dels briòfits, en els quals s’origina per divisió d’una sola cèllula superficial, que dóna una cèllula central coberta per una capa de cèllules perifèriques De la divisió d’aquestes es forma un cos en forma d’ampolla de coll alt, format per una sola capa de cèllules, amb la part baixa o ventre formada per dues capes com a mínim La cèllula central dóna, per divisió, un rengle de cèllules del canal del coll, una cèllula del canal del ventre, i l’ovocèllula, el gàmeta femení En madurar l’arquegoni, les cèllules del canal del coll i del ventre es gelifiquen i deixen passar els…

Originat per gemmació a partir de la cèllula basidiògena, es divideix transversalment en quatre cèllules cada una de les quals forma una basidiòspora lateral sobre un llarg esterigma

S'origina a partir d’una cèllula basidiògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen i per meiosi simple acaben donant-ne quatre d’haploides, que emigren a quatre evaginacions de la superfície, per a donar lloc a quatre basidiòspores individualitzades Possiblement el basidi procedeix de l’asc per formació exògena de les espores Els basidis primitius són encara septats fragmobasidis transversalment o longitudinalment els basidis típics, però, són aseptats, amb les espores situades al pol distal, sostingudes per uns petits apicles els esterigmes

S'origina a partir d’una cèllula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen cariogàmia i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica unitunicat o dues bitunicat i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa tipus nassascat, propi dels bitunicats o d’anell amiloide o quitinós tipus anellascat Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o d’un opercle que s’aixeca…

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…

Probablement és homòleg de l’ascogoni dels fongs i dels líquens