Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…
mes
Cronologia
Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29.
És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l’agricultura…
estació
Al·legoria de Les estacions (la primavera)
© Fototeca.cat
Cronologia
Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.
Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…
estil pisà
Cronologia
Estil de l’Encarnació que anticipava el començament de l’any nou mesos i set dies.
gener
Etnografia
Cronologia
El primer mes de l’any.
Inexistent en l’antic calendari romà, que començava pel març, fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompili i collocat a l’inici de l’any La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc Comença onze dies després del solstici d’hivern i té 31 dies El seu nom que prové del llatí januarius , deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat També pot ésser que derivi de janua ‘porta’ el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any
febrer
Cronologia
El segon mes de l’any.
En el calendari romà era el dotzè, i hom el dedicava a uns ritus purificatoris, les februalia de februare, 'purificar’, d’on li vingué el nom Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs
fada
fada Il·lustració d’Alexandre de Riquer per al seu recull de poemes Crisantemes
© Fototeca.cat
Etnografia
Cronologia
Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica ( goja
).
Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc