Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
taula cronològica
Cronologia
Forma gràfica de representar esquemàticament els esdeveniments per ordre cronològic, la successió de sobirans i papes, els elements computístics dels anys, dels mesos (calendari) i dels dies, etc.
D’ordinari es presenten en forma de llibre o bé de full desplegable Són un material indispensable per a la investigació històrica, puix que estalvien temps i errors en la reducció de dades al sistema computístic modern
calendes
Cronologia
Segons el còmput romà antic, primer dia de cada mes.
A l’origen coincidia amb la lluna nova, coincidència que es perdé amb la reforma del calendari julià El còmput, a partir del dia 14 o del 16 segons els mesos, era regressiu així, a partir de mitjan mes de març els dies es comptaven 17, 16, 15, etc, de les calendes d’abril
era cristiana
Cronologia
Era que comença l’any 1 dC, el qual, segons els càlculs del monjo Dionís el Petit (que ho establí el 532), corresponia al 753 de la fundació de Roma.
Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del s VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del s IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358
segle
Cronologia
Espai de cent anys; centúria.
Concepte creat pels romans saeculum civile per diferenciar-lo del saeculum naturale , corresponent a la durada màxima de la vida mortal, i del saeculum religiosum , de 110 anys, creat pels llibres sibillins, i que serví de còmput dels jocs seculars del 17 aC, del 88 dC i del 204
olimpíada
Cronologia
En l’antiguitat grega, període de quatre anys (cinc, d’acord amb la manera de comptar clàssica) comprès entre dues celebracions consecutives dels Jocs Olímpics.
Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el…
any del consolat
Cronologia
Història
Any comptat a partir del nomenament dels cònsols; començava el primer de gener de cada any.
L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum
any olímpic
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’olimpíada.
Aquest còmput per quatriennis fou introduït a Grècia per l’historiador sicilià Timeu 352-256 aC, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics El sistema es posà en pràctica des del 260 aC 130ª olimpíada, i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l’any 395 dC
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
any del regne
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elevació del rei al tron.
Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l’alta edat mitjana, per analogia amb l’any de l’imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l’era cristianaLa reducció del còmput ofereix dificultats quant a la fixació de la data inicial, puix que pot coincidir amb el dia de l’elecció, de la coronació, de la consagració i, fins i tot, amb el de l’associació al govern Un altre aspecte important és l’extensió territorial, que pot sobrepassar les fonteres polítiques d’un estat Així s’esdevé amb la datació dels reis francs, la qual s’estenia als…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'…