Resultats de la cerca

En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'estengué a…

Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII

L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum

En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus

A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta

Inexistent en l’antic calendari romà, que començava pel març, fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompili i collocat a l’inici de l’any La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc Comença onze dies després del solstici d’hivern i té 31 dies El seu nom que prové del llatí januarius , deriva probablement de Janus, divinitat a qui hom atribuïa dues cares el mes de gener esguarda, en efecte, d’una banda cap a l’any nou i de l’altra cap a l’any terminat També pot ésser que derivi de janua ‘porta’ el gener, com a primer dels mesos, és la porta de l’any

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…