Resultats de la cerca

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Des del 1596 era beneficiat de l’església de Sant Martí de València És autor d’un extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València, que abraça el període 1589-1629 publicat el 1934 i que conté interessants notícies sobre la història del País Valencià dins l’esmentat període, sobretot quant als esdeveniments petits i grans de la capital Procedent, sembla, d’una família de menestrals benestants, dóna una visió popular i acolorida, amb un llenguatge viu i pintoresc de la vida quotidiana de la societat valenciana i sobretot dels medis eclesiàstics ciutadans i de llur psicologia

Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitencier del Collegi de Corpus Christi de València Deixà dues relacions de fets esdevinguts a la ciutat i Regne de València, una de mitjan s XVII al 1727 Repertorio de varias y raras cosas i una altra del 1705 al 1729 Sucesos fatales

Autor de la crònica del seu nom, coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere , probablement originari del vescomtat de Castellonou i relacionat amb el bisbe de València Jaspert de Botonac i de Castellnou Ha estat proposada la seva identificació amb Bernat Escrivà

Cirurgià d’ofici des del 1611, és autor d’unes Memòries , relat cronològic de fets politicoreligiosos i de curiositats, dels quals fou testimoni És interessant, sobretot, per a conèixer l’organització de la defensa i el clima de por, des del 1630, davant la imminent invasió francesa del Rosselló

Sabater d’ofici, escriví un Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona , del 1820 al 1849, interessant per les notes sobre el govern del comte d’Espanya 1927-32, la Crema de Convents del 1835 i l’assassinat de carlins del 1836, a la Ciutadella

Capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, nomenat el 1435 Residí a Nàpols del 1453 al 1466, que fou nomenat sotssagristà de la seu de València, càrrec que tingué fins a la mort Li ha estat atribuït, amb bon fonament, el Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim , on sembla donar notes autobiogràfiques els anys 1419, 1423, 1433 i 1434

Jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella Comprèn notícies del 1306 al 1491 Fou continuat per Gaspar Mascó

Beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de Sant Miquel d’Ontinyent Descriví alguns dels esdeveniments del seu temps, com l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català, el trasllat del cos del vicecanceller Diego de Covarrubias des de Madrid, l’expulsió dels moriscs el 1609, l’entrada a València de l’arquebisbe Aliaga el 1612 i el terratrèmol d’Ontinyent del 1615, totes aquestes relacions en castellà

Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants per les dades personals, sobre el sistema d’estudis i principalment la seva visiò sobre les corts i la rivalitat entre Francesc de Montcada, comte d’Aitona al servei del lloctinent García Álvarez de Toledo, considerat traïdor pels catalans, i l’almirall de Nàpols, el refinat i culte admirador d’Ausiàs…