Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
crepè
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.
La principal aplicació és la confecció de tovalloles
reps
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns gruixuts cordons gairebé sempre en el sentit de la trama.
És fabricat amb una gran densitat de fils prims d’ordit i amb una trama gruixuda amb poca densitat Els lligats emprats són l’acanalat o reps, el telató i d’altres, derivats del tafetà La seva principal aplicació és en tapisseria
organdisatge
Indústria tèxtil
Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per transformar-los en organdí, basat en l’acció de l’àcid sulfúric de 52° Bé i a 50-60° C sobre el cotó, que prèviament pot haver estat merceritzat.
Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent
cotó hidròfil
Indústria tèxtil
Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies.
La longitud de les fibres uns 2 o 3 mm li dóna una certa resistència a la tracció En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d’absorbir l’aigua d’una manera uniforme i instantània És molt emprat per a l’aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc
impermeabilització
Indústria tèxtil
Operació d’impermeabilitzar una tela per a privar el pas d’un fluid a través seu.
La impermeabilització tapa completament els porus del teixit, a diferència de la hidrofugació, que els deixa oberts Hom pot efectuar la impermeabilització per adhesió d’una làmina prima de cautxú sobre el teixit o bé per aplicació d’una dissolució de cautxú, gutaperxa, làtex, etc Hom empra també materials sintètics aplicats en forma de dissolució o per fusió, vernissos, olis assecants llinosa i similars, derivats de la cellulosa, etc
Costums de Lleida
Dret català
Recopilació del dret lleidatà duta a terme el 1228 pel jurista i cònsol de la ciutat Guillem Botet.
El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret…
Costums de Tortosa
Portada de la recopilació dels Costums de Tortosa (1539)
© Fototeca.cat
Dret català
Recopilació del dret tortosí duta a terme l’any 1272 i promulguda el 1279.
Té l’origen en les cartes de poblament donades a la ciutat per Ramon Berenguer IV el 1148 i el 1149, que establiren un estatut primari basat en el dret aleshores vigent a Catalunya i en les pràctiques curials del comtat de Barcelona Llur aplicació topà amb la disconformitat de la senyoria de la casa de Montcada i, des del 1181, de la de l’orde del Temple les discòrdies, sotmeses a l’arbitratge del bisbe de Lleida, que el 1241 pronuncià l’anomenada sentència de Flix , que declarava com a vigents els Usatges de Barcelona i com a supletoris els costums de la ciutat, perduraren fins…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…