Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…
túfting
Indústria tèxtil
Procediment modern de gran producció, per a fabricar catifes.
Unes agulles introdueixen el fil de pèl a través d’un fort teixit de fons El fil resta formant unes bagues, no lligades amb el teixit de fons, en una de les seves cares La fixació de les bagues és feta aplicant una capa de làtex de cautxú al revers de la catifa Hom pot tallar les bagues per a formar el pèl Amb aquest procediment també es fabriquen vànoves i roba per a la llar
xenilla
Indústria tèxtil
Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga.
Serveix per a adornament de vestits femenins, passamaneria i especialment com a trama per a fabricar catifes de xenilla
Antoni Ventós i Arbona
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapisser.
Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…
jute
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda del jute.
Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més…
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…
moqueta
Indústria tèxtil
Teixit fort, semblant a un vellut per ordit, usat per a fer catifes, sacs de mà, com a tapisseria, etc.
La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…
teixit

Teixit
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.
L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…
nus persa

nus persa
Indústria tèxtil
Nus emprat, en algunes catifes orientals nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten l’un a cada costat d’un fil d’ordit.
Dóna una superfície molt regular i permet d’atapeir molt la catifa