Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…
registre de molles
Indústria tèxtil
Mecanisme de molles i palanques que fa baixar els lliços en els telers.
El conjunt fa que l’esforç disminueixi en augmentar la carrera, a la inversa de com seria si les molles actuessin directament sobre els lliços
prisatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits quan hom els vol conferir un plegatge permanent i que consisteix a planxar els plecs entre dos corrons que apliquen simultàniament pressió i temperatura.
Els plecs obtinguts en el prisatge són resistents a la rentada i al planxament sempre que hom no els apliqui temperatures superiors a la dels corrons que en el procés han planxat el teixit
màquina de parar
Indústria tèxtil
Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
Consisteix en un llit o suport del plegador o plegadors d’ordit segons que provingui d’un ordidor seccional o d’un ordidor directe, respectivament, una pastera que conté l’aprest amb els seus elements auxiliars, com ara els cilindres de guia, els cilindres escorredors, els sistemes de calefacció i d’addició de l’aprest i els instruments per a mantenir-ne constants la temperatura i la viscositat, un assecador d’aire calent o més generalment de tambors escalfats per vapor recoberts de tefló per tal d’evitar l’adhesió dels fils aprestats als tambors i accionats de manera que els fils no estiguin…
descruatge
Indústria tèxtil
Operació de deslliurar els materials tèxtils dels greixos, les resines, les gomes, etc, que els recobreixen en llur estat cru o natural, o bé que, com en els aprests d’ordit o certs olis o suavitzants, els han estat aplicats posteriorment.
En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons…
lappet
Indústria tèxtil
Mecanisme que, aplicat a un teler, permet d’obtenir efectes de brodat en els teixits.
Consisteix en un o més regles proveïts d’agulles que han estat enfilades amb els fils d’un ordit especial i que, amb llur moviment, lliguen aquests fils amb els teixits formant bastes transversals
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat…
gasa de volta
Indústria tèxtil
Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina