Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
metxa
Indústria tèxtil
En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, més prim que la veta de carda o de manuar, i, a diferència d’aquestes, proveïda d’una lleugera torsió.
Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot…
tornet de fer metxa
Indústria tèxtil
Torn de cames altes, en el qual hom treballava dret, que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó.
aranya
Indústria tèxtil
Peça que, amb el seu moviment de rotació, torça la metxa i l’enrotlla a la bobina, en les màquines metxeres.
És constituïda essencialment per dos braços, l’un massís, per a equilibrar l' aranya en el seu moviment de rotació, i l’altre, ranurat, amb una plaqueta allargada, anomenada aleta, a l’extrem, que colloca la metxa a l’entorn de la bobina
màquina metxera
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
rotofricció
Indústria tèxtil
Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió, i facilitar així la seva posterior manipulació.
La rotofricció és efectuada per l’acció d’una cinta de cuir dotada d’un moviment alternatiu de vaivé damunt la metxa
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina
, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la…
llana cardada
Indústria tèxtil
Filats de llana gruixuts, peluts, no gaire regulars i sense pentinar, obtinguts en un assortiment de tres cardes (emborradora, intermèdia i metxera).
La metxa obtinguda a la metxera passa directament a la màquina de filar
estiratge
Indústria tèxtil
Operació que té per finalitat l’aprimament de les cintes i metxes per mitjà d’un allargament d’aquestes.
Hom obté també l’orientació de les fibres parallelament a l’eix longitudinal del fil Com que es tracta de conjunt de fibres amb poca torsió o sense, l’allargament provoca un relliscament de les fibres les unes sobre les altres, sense allargar-les ni trencar-les Després de l’estiratge, una cinta o metxa conté en la seva secció un nombre menor de fibres És un fenomen que es produeix en quasi totes les operacions de filatura, però sobretot en els passos de manuar, en els estiradors d’agulles gill box, gill intersecting , estiradors d’eriçó, etc, en els passos de metxera i en les…
llissosa
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a rentar i suavitzar les metxes de llana pentinada.
Consta, essencialment, d’una sèrie de banys, on hom submergeix la metxa, i d’una secció d’assecatge mitjançant uns cilindres escalfats amb vapor
berguedana
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…