Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
purgador
Indústria tèxtil
Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua.
Els més antics actuaven mecànicament i tenien només una làmina metàllica amb una ranura que deixava passar el fil però no les parts més gruixudes que la ranura Modernament, hom els va substituint per purgadors electrònics, els quals detecten els defectes òpticament o per capacitat elèctrica El senyal donat, degudament ampliat, provoca la parada de la màquina o el tall del fil
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes…
pua
Indústria tèxtil
Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.
Va muntat en el batà del teler i té per missió distribuir regularment els fils d’ordit i batre la trama, és a dir, prémer l’última passada de trama inserida contra les anteriors en avançar el batà Antigament les palletes eren de canya i eren mantingudes a lloc per llistons de fusta envoltats de cordill, el gruix del qual espaiava regularment les palletes Modernament les palletes són sempre d’acer En les pues a la pega , els llistons són també de fusta i el cordill és impregnat de pega En les pues a l’estany , els llistons han estat substituïts per unes tires de ferro pla, i el…
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat…
xarxa
Indústria tèxtil
Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que reuneix novament…
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…
jacquard

Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual…