Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
longitud de ruptura
Indústria tèxtil
Longitud de fil necessària perquè, en posició vertical i suspès per un cap, el fil es trenqui pel seu propi pes.
Això dóna una indicació sobre la resistència d’una classe de fil, amb independència del seu gruix
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió ,…
humitejament
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessària per poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables.
canari
Indústria tèxtil
Peça de ferro o de llautó que en les màquines de filatura va entre els collarins dels corrons i els comunica la pressió necessària per al bon estiratge de la fibra tèxtil que hom treballa.
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els…
molinatge
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els fils de seda, raió i altres filaments artificials o sintètics en el molí seder, a fi de donar-los la torsió necessària per a mantenir units els filaments o bé els caps, en el cas de fils retorts.
Quan es dóna torsió crespó fins a 4 000 voltes/m, cal fer-ho en dos passos successius La torsió és fixada mitjançant una vaporació, i per distingir la torsió S de la Z hom dóna al fil un tint fugaç, que és eliminat en descruar el gènere
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una mateixa partida, per tal d’…