Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
joc de madràs
Indústria tèxtil
Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els lliços en la fabricació de madràs o sarja batàvia.
És format per quatre excèntriques, amb les corresponents calques, que governen els lliços des de baix En el pont del teler hi ha un arbre de politges, del qual pengen dos arbrets portalliços de contraefecte que, a més de girar, poden pujar i baixar
màquina de cosir
Indústria tèxtil
Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat.
És impulsada per un moviment rotatiu que pot provenir d’un motor o bé d’una palanca, unida a un sistema biela-manovella i impellida per l’usuari La màquina té una agulla que puja i baixa travessant la roba aquesta agulla té un forat prop de la punta, per on passa el fil de cosir La roba és subjectada per premsateles al moment que l’agulla la travessa amb el fil aquest fa un bucle que és travessat per un altre fil mitjançant un sistema de llançadora En pujar l’agulla s’alça el premsateles i una peça dentada fa avançar la tela per una altra puntada Hi ha molts tipus de màquines de…
campanar
Indústria tèxtil
Cadascun dels dos petits muntants on van les corrioletes que fan pujar i baixar les calades del teler.
joc d’escala
Indústria tèxtil
Mecanisme de la metxera que fa pujar i baixar alternativament el carro portabobines o balancer a fi de formar la bobina.
jacquard

Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual el ganxo s’…
berguedana

Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat muntura Per…
teler

Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…