Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
quermes
Entomologia
Gènere d’homòpters de la família dels còccids d’uns 3 mm de longitud, de cos globulós i segments espinosos, que habiten sobre diverses plantes, com el garric i l’alzina, dels sucs de les quals s’alimenten.
Les femelles porten la posta sobre el dors, coberta per un revestiment corni Del cos dels quermes, sobretot de l’espècie Kvermilio o Kilicis , que habita sobre els garrics, hom treia un colorant vermell
queleutòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots.
Comprèn individus hemimetàbols, de fins a 30 cm de longitud, de cos cilíndric insecte bastó o aplanat insecte fulla , amb ales heterònomes de dimensions i estructura diferents, o àpters, de mesotòrax, metatòrax i potes llargs, tarsos de cinc artells i aparell bucal mastegador Hi han espècies herbívores i nocturnes Llur mimetisme, juntament amb llur cripsi, homocromia i immobilitat davant d’estímuls, fa que passin fàcilment inadvertits Habiten sobretot a les regions tropicals i subtropicals, però també són presents als Països Catalans insecte bastó
pupari
Entomologia
Embolcall quitinós de les nimfes dels insectes dípters ciclòrrafs, separats del cos de l’insecte i format per l’últim tegument o cutícula larval endurida i amb missió protectora.
pupa
Entomologia
Nom que generalment es dóna a l’última etapa larval dels insectes holometàbols per diferenciar-la de la dels insectes hemimetàbols.
pugó
Entomologia
Nom donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids
.
Tenen el cos de molt petites dimensions 1-5 mm, amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis El pugó de la col Aphis brassicae , de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col El pugó del blat Macrosiphum cereale , de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues El pugó dels rosers Macrosiphum rosae , de formes àpteres…
puça
Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs esdevé…
pteroteca
Entomologia
En les nimfes dels insectes, esbós de les ales que tindrà l’adult.
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
pterofòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de morfologia força peculiar, ja que les ales solen ésser partides en dos, tres o quatre lòbuls allargassats, que semblen plomes, i que en repòs tenen l’aparença d’una T.
Són microlepidòpters nocturns, dels més evolucionats Les erugues viuen entre fulles que uneixen amb fils de seda o bé són minadores Del miler d’espècies existents, unes 200 habiten a Europa