Resultats de la cerca

Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes

Les ales anteriors i el tòrax són de color ocrós o groc vermellós i els caires exteriors d’aquelles ales presenten dues franges transversals, que poden ésser fragmentades en taques, de color vermell terrós daurat Les ales posteriors i l’abdomen són de color gris fosc i les ales tenen les franges de pèls groguenques En estat larval causa greus perjudicis a la vinya, dels brots tendres de la qual es nodreix, així com també a les vimeteres i altres plantes

Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements

Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A Europa i als…

És notable pel fet d’ésser vivípara Les femelles dipositen les larves en la carn en descomposició, en cadàvers i en ferides És perillosa, car pot transmetre diverses malalties infeccioses És comuna als Països Catalans

Són molt importants des del punt de vista sanitari, car poden transmetre els tripanosomes, agents productors de la malaltia de la son

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…

La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà

Apareix a la primavera, i les femelles ponen els ous, en grups de 3 a 8, a la cara inferior de les fulles, on les larves excaven galeries Les fulles afectades s’emmusteeixen i les plantes poden arribar a morir o almenys resten molt ressentides, i la riquesa en sucre minva Pel juliol s’inicia una segona generació de la mosca, i d’aquesta, una tercera, les nimfes de la qual resten latents al sòl fins a la primavera següent Quan les larves són dins les fulles hom les combat amb polvoritzacions de composts clorats i fosforats

És una plaga de les oliveres, car les femelles injecten els ous en les olives i en provoquen la caiguda abans de madurar Atesos els grans estralls que produeixen en les collites, hom les combat amb èsters fosfòrics És comuna a tots els països mediterranis