Resultats de la cerca

Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que…

Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud

Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans

Les ales anteriors i el tòrax són de color ocrós o groc vermellós i els caires exteriors d’aquelles ales presenten dues franges transversals, que poden ésser fragmentades en taques, de color vermell terrós daurat Les ales posteriors i l’abdomen són de color gris fosc i les ales tenen les franges de pèls groguenques En estat larval causa greus perjudicis a la vinya, dels brots tendres de la qual es nodreix, així com també a les vimeteres i altres plantes

Són escarabats de 2 o 3 cm de llargària, amb el cap gros i quadrangular, que en els mascles és proveït d’unes antenes grosses i amb l’extrem eixamplat Tots ells tenen un vol lent i molt sorollós que inicien cada any cap al mes de juny, per Sant Joan, en sortir de les galeries subterrànies on han passat l’hivern en fase larval Les larves es nodreixen de les arrels de les plantes de l’horta, per la qual cosa són molt nocives Algunes de les espècies d’aquests gèneres són molt comunes als Països Catalans

Hom l’aplica també a alguns insectes que en estat adult conserven l’aspecte de la larva

Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…

Ultra no alimentar-se gens, la nimfa sofreix un seguit de transformacions histològiques i organogenètiques que li donen els caràcters definitius de l’individu adult