Resultats de la cerca

Tenen una trompa llarga i dura proveïda de sis estilets, amb la qual les femelles perforen la pell dels mamífers i els xuclen la sang els mascles s’alimenten de sucs vegetals

Són secundàriament àpters i tenen els ulls atrofiats per raó de llur gènere de vida Són hematòfags en tots els estadis de llur cicle biològic, i ectoparàsits permanents de mamífers L’ordre comprèn unes 200 espècies, totes elles conegudes pel nom de poll

Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties

Es diferencien dels polls en el fet que tenen l’aparell bucal mastegador Són ectoparàsits d’ocells i d’alguns mamífers L’alimentació és sapròfaga, constituïda per plomes i pèls Exemples típics de mallòfags són el poll dels polls Menopon gallinae , que parasita gallines, el poll dels coloms Colpocephaleum longicaudum , el poll dels gossos Trichodectes canis i el poll dels gats Trichodectes subrostratus

Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical

L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc

Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa

Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements

Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…

Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu…