Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
graèllsia
Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…
ascodípteron
Entomologia
Gènere d’insectes dípters ciclorafs del subordre dels braquícers, que presenten un alt grau d’especialització a la vida parasitària.
Són paràsits de quiròpters
poll blanc
Poll blanc
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC)
Entomologia
Homòpter de la família dels còccids, de color blanc i uns 3 mm de longitud, molt prolífic i de desenvolupament ràpid, les femelles del qual ponen els ous envoltats d’una coberta sedosa sota la qual té lloc el desenvolupament embrionari.
Habita les regions mediterrànies, sobre plantes ornamentals, com baladres, heures, mimoses, etc, i també sobre plantes conreades, com els cítrics, les oliveres i els garrofers, entre les quals ocasiona autèntics estralls
formiga lleó
Formiga lleó
Papageorgiou Nikolaos (CC BY-NC)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels neuròpters, de la família dels mirmeleònids, que inclou espècies d’uns 20-35 mm de llargària.
D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans
poll dels llibres
Poll dels llibres
Lek Khauv (CC BY-NC)
Entomologia
Insecte psocòpter, de la família dels trògids, d’uns 3-4 mm de longitud, amb antenes molt desenvolupades, tòrax petit i sense ales i abdomen gran, que viu entre els llibres, herbaris, etc, i es nodreix de la goma amb què són enganxats els fulls i dels fongs que hi viuen.
mosca de la carn
Mosca de la carn
Ryszard (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 15 mm de llargada, de tòrax amb el fons gris i amb bandes negres longitudinals i d’abdomen amb quadrets negres sobre un fons gris.
És notable pel fet d’ésser vivípara Les femelles dipositen les larves en la carn en descomposició, en cadàvers i en ferides És perillosa, car pot transmetre diverses malalties infeccioses És comuna als Països Catalans
mosquit verd
Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
vanessa
Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
vespa asiàtica
Vespa velutina o vespa asiàtica
© Siga
Entomologia
Apicultura
Insecte himenòpter originari de l’est d’Àsia, de la família dels vèspids.
Detectada per primera vegada a Europa el 2004, probablement a través d’un transport de mercaderies al port de Bordeus França En cinc anys s’expandí com a plaga a la meitat de França i punts de Navarra i País Basc Des de l’abril de 2012 hom n’ha detectat la presència d'exemplars a l’Alt Empordà provinents de la Catalunya Nord Especialitzada en la captura d’abelles de la mel, a Europa hom la considera una amenaça per a l’apicultura
morrut roig
morrut roig
© Luigi Barraco
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels curculiònids d’una grandària entre dos i cinc centímetres de longitud i de color rogenc.
El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari de l’Àsia…