Resultats de la cerca

Té la trompa llarga, amb la qual xucla el nèctar de les flors És freqüent en països de clima temperat

Les larves són xilòfagues i fitosapròfites, i els adults, essencialment fitòfags, s’alimenten de nèctar, saba, pollen i teixits vegetals tous

S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans

Es nodreixen de nèctar, i, malgrat que les femelles tenen un fibló molt potent a la cua, rarament piquen L’espècie més comuna als Països Catalans és Xviolacea , de 18 a 25 mm, amb el cos negre blavós i ales violades

Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans

L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La…

L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes intermediaris d’…

Són de vida crepuscular i llur vol és acompanyat d’un soroll sord degut al ràpid aleteig El nom d’esfinx és degut al fet que les larves, tant en estat defensiu com en estat de repòs, redrecen el cap, el tòrax i una part de l’abdomen de forma que prenen el suposat aspecte dels esfinxs egipcis De cos fusiforme, poden assolir velocitats de més de 55 km per hora Es nodreixen del nèctar de les flors Molts són perjudicials per als conreus pel fet que llurs larves són fitòfagues Entre els més importants es destaquen l’esfinx de la troana Sphinx ligustri , l’esfinx de les corretjoles Agrius…

Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc i les celles…