Resultats de la cerca

L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales

L’aparell bucal és xuclador, i es nodreixen de líquids vegetals Habiten prop de les aigües dolces corrents i estancades i ponen els ous sobre les plantes aquàtiques Les larves, allargassades, es recobreixen d’un estoig cilíndric i obert per tots dos extrems, format per brins d’herbes i branquetes L’espècie Phryganea natterei és comuna als Països Catalans

Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines

El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes…

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters, …

Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids…

L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes…

Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als…

Habiten els nius d’altres himenòpters, com vespes solitàries i abelles, i es nodreixen de les provisions que hi són acumulades Destaca el gènere Polochrum, amb l’espècie Prepandum

Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs esdevé…